Sobre el proyecte

Una simple mirada a l’estat present de les condicions d’existència que governen els nostres dies és suficient per adonar-se que ens trobem enmig del camí cap a la catàstrofe. Un camí que es manté per la seva incomprensió, i per l’efecte dolorós que suposa la seva comprensió. Un camí on la societat sotmesa al terror del mercat i a les cadenes del treball transcorre desesperat consumint el temps en un espai de desitjos colonitzats per la lògica de la mercaderia. Una explotació salvatge que cada vegada es fa més insuportable, i que necessita d’un treball col·lectiu per a la seva eliminació. D’aquesta proposta col·lectiva emergeix aquest humil projecte “es fullet perdut d’en Rotget”, que fa referència a aquest bandoler mallorquí com a reivindicació de la memòria històrica dels desheretats, com a part de la lluita contra l’oblit. Un projecte que pren el fanzine com a element ràpid i concís, de fàcil distribució i gestió per promoure i fer col·lectiu el pensament radical, contribuint, d’aquesta manera, en l’àrdua tasca de desvetllar l’arrel dels mecanismes de dominació i explotació capitalista.

El projecte que presentem agafa el nom d’en Mateu Reus, més conegut com Rotget’, bandoler d’Alaró a la Mallorca del segle XVIII del qual poc se sap, excepte pel que queda reflectit a la tradició popular mallorquina. La llegenda d’en Rotget ens compta que el fet que principalment el diferenciava d’altres bandejats de l’època, que en general formant colles resistien a la fam i a la repressió imposades per les autoritats borbòniques, era que ‘en Rotget tenia fullet‘; és a dir, disposava d’un talismà màgic amb el que emprava un llenguatge secret, a vegades pareixent endimoniat, posseït per un mal esperit. Aquest fullet li conferia la capacitat de ser immune als perills, mai sent agafat pels algutzirs i tropes reials que el perseguien. Així, imbatible a la muntanya mallorquina pel seu coneixement del terreny i la seva astúcia, “apareixia i desapareixia sense deixar més rastre que la rebentada arca d’algun important senyor o un rebost net de queviures, amb els quals més d’un desgraciat faria callar durant alguns dies el renou de la seva panxa”(1).

La historieta d’en Rotget ens interessa mirar-la com una metàfora del potencial del fullet en la lluita contra els nous algutzirs i tropes reials d’avui dia, que no només són les forces repressives dels magnats del mercat o dels estats, sinó que com ha fet la mercaderia, s’han expandit per tot el cos social. Aquesta introducció de les lògiques de dominació i d’alienació fins als aspectes més íntims de les nostres vides, comporta la contínua reproducció de l’ordre dominant i sembla que qui no les vulgui acceptar estigués endimoniat. Pot ser que, com en el cas d’en Rotget, l’ús d’un llenguatge secret , d’una comunicació amb el mal esperit –metàfora de la crítica social i de l’anàlisi dels mecanismes de dominació- ens ajudi a detectar i trencar amb aquestes dinàmiques fagocitadores de qualsevol vida que mereixi ser viscuda. Així també la recuperació dels coneixements del terreny i de l’astúcia del bandoler, potser ens permetin esquivar la repressió i fugir dels paranys que el poder ens tendeix a cada pas.

El fullet perdut d’en Rotget és un projecte que vol contribuir a la difusió del pensament crític contra la societat capitalista i autoritària mitjançant la recopilació i l’elaboració pròpia de pasquins, fanzines i texts breus. Les nostres eines són la impressió pròpia, l’edició independent a través de les singulars idees de les nostres col·laboradores i la posterior distribució del material recopilat i elaborat; material per ser copiat, retallat, recuperat o inclús oblidat per ser recordat en moments necessaris. En aquest sentit hem apostat per la creació d’un arxiu virtual de fullets (el blog esfulletperdut.ourproject.org), però sobretot per maneres de distribució més directes, com poden ser les paradetes que instal·lam a diverses activitats -fires, xerrades, festes solidàries, …- o simplement deixant-los als racons més inesperats perquè siguin trobats espontàniament per algun desconegut. Aquest projecte autogestionari es finança a partir de la col·laboració econòmica que el lector vulgui aportar per tal de cobrir les despeses que impliquen la impressió, edició i distribució dels fanzines, no contemplant-se la possibilitat de rebre subvencions estatals ni empresarials de cap tipus. Aquesta manera de fer les coses és una rèplica a la tradicional industria cultural que presenta la producció i la distribució com a una tasca d’experts i professionals afincats a les altes esferes culturals, la fi dels quals no és un altre que obtenir una posició avantatjosa al mercat dels sabers, o millor dit, de les imatges dels sabers: la ignorància invertida per la lògica de la mercaderia. L’alt gratacel cultural pot ser destruït construint alternatives on les mateixes persones creïn els seus mitjans per comunicar-se i per reflexionar (do it yourself) obrint nous debats i noves maneres d’actuar.

Aquests fullets tracten llavors de remoure els nostres pensaments per tal que els nostres cossos comencin a moure’s amb criteri i les nostres accions quotidianes puguin alliberar-se de l’estigmatització del sistema estatal-capitalista-patriarcal. La seva tasca, entre d’altres, és ser material de guerrilla comunicativa necessari per a la transmissió autònoma de coneixement i el posterior anàlisi crític dels fenòmens político-socials que ens envolten. Com a part d’un arsenal més ampli, intenten també ser un medi comunicatiu contracultural a l’abast de qualsevol persona titllada de subversiva, boja, endimoniada.

Serà el pensament d’arrel (radical) el que faci créixer l’arbre rabassut de la transformació social, les branques del qual, amorfes i incontrolables, d’enginy fractal, extreguin la passió i la ràbia dels nostres cors malmesos.

 

Més informació sobre la llegenda d’en Rotget:

(1) Conte anònim trobat al portal d’internet:  http://www.casadelabuelasilvia.com.ar

(2) Viquipèdia, entrada “Rotget”.